27 de maig 2013

Eines web 2.0 en l'àmbit de la Història del segle XX i XXI




Els  autors del bloc són els alumnes de quart d'ESO D de l' Institut Caparrella de Lleida

 Projecte de Rosa Solsona Fontova
Departament de Ciències Socials Institut Caparrella de Lleida
Curs 2012-2013

3 d’abr. 2013

Espanya i Catalunya del 1939 als primers governs democràtics


Línia del temps











Línia del temps

Postguerra 1939-1956



Francisco Franco va accedir al poder després de la seva victòria a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Les ideologies del general estaven basades en el nacionalisme, el catolicisme i l’antiliberalisme.

Les característiques de la dictadura franquista, concentrava tot el poder, el "generalíssim o Caudillo" i només existia un únic partit, anomenat Movimiento Nacional.





Els primers anys de la dictadura van tenir lloc molts judicis i execucions de persones que no estaven d’acord amb la seva ideologia. Entre elles, una va ser la de Lluís Companys.







 Donades aquestes circumstàncies, una part de la població que no compartia la ideologia de Franco va haver d’exiliar-se per tal de salvar la seva vida.







Pel que fa a la política internacional, Franco va decidir no involucrar-se en la Segona Guerra Mundial, ja que Espanya, després de la Guerra Civil no tenia prou recursos ni soldats per combatre. Després que les potències aliades guanyessin la guerra, Espanya va rebre un rebuig a nivell internacional a causa del recolzament de Franco cap a Hitler amb l'anomenadaDivisión Azul” que va lluitar al front rus entre el 1941 i el 1943. Espanya no va gaudir de l'ajut dels EUA amb el Pla Marshall i tampoc va entrar a l’ONU.
 
En la Guerra Freda, Espanya es va convertir, per la seva situació estratègica i per seu declarat anticomunisme, en aliat militar dels EUA.  Franco va signar un acord bilateral amb el president dels Estats Units a que va permetre establir bases militars americanes a Espanya a canvi d'ajut econòmic.




 


Amb el suport dels EUA, Espanya va aconseguir ingressar a la UNESCO (1952) i a l'ONU (1955).


L'evolució econòmica de la postguerra:

En acabar la Guerra Civil, la situació econòmica era pèssima. Es van haver de prendre un seguit de mesures per tal que millorés l’economia del país. Els eixos principals van ser, l’intervencionisme i l’autarquia. Espanya havia d'ésser autosuficient.

Les conseqüències d'aquesta política intervencionista i autàrquica van tenir efectes negatius: una producció agrícola insuficient i la indústria tampoc va recuperar els nivells de producció.

En la dècada dels quaranta cada família tenia una cartilla on se li assignava tots els productes que havien de consumir i no podien comprar més, per això a Espanya hi va haver una època on el mercat negre i l'estraperlo  va ser important per a tota la població, es venien tot tipus de productes a preus elevats i al marge de la legalitat.

    




Tecnocràcia i "desarrollismo" 1956-1969


Els franquistes van reorientar-se política i econòmicament per a mantenir-se com a règim

-Tecnòcrates i reformistes

Es va produir una renovació progressiva entre els dirigents del règim en el terreny polític i van sorgir dos grups al final dels anys cinquanta.

 

-Tecnòcrates: partidari de lliberalitzar l'economia per modernitzar el país mantenint els principis autoritaris i ultracatòlics. Destacaven: M. Navarro Rubio, A.Ullastres i L. López Rodó.

-Reformistes: pretenien aplicar reformes a una evolució política del règim. Destacaven:  M.Fraga Iribarne  i J.Solís Ruiz



Es van dur a terme reformes a la dècada dels seixanta sense democratitzar el sistema:

-Ideològiques i institucionals. Amb la Llei de Principis del Movimiento Nacional (1956) i la Llei Orgànica de l'Estat (1966) recollien els principis per on s’assentava l'Estat franquista i es configurava l'anomenada democràcia orgànica.

-Socials. Amb la Llei de Convenis Col•lectius (1958) i la Llei de bases de la Seguretat Social (1963) es podia negociar entre empresaris i obrers i unificaven les assegurances de previsió social.

-Repressives. Amb la creació del Tribunal d' Ordre Públic (1963) i la llei de Premsa (1966) es va establir legislació civil per als dialectes polítics suprimint la censura prèvia de les publicacions.

-Noves actituds socials
Els canvis que van haver-hi a la societat van tenir el turisme com a motor.  Eren portadors d'idees de sindicats lliures, alts nivells remuneratius...




-El desarrolismo econòmic

Durant els anys seixanta es va experimentar un creixement econòmic a España. Es va anomenar desarrollismo i va provocar desequilibris. El 1959 el Pla d'Estabilització va iniciar la laterització econòmica i el va seguir un programa de planificació basat en els plans de desenvolupament quadriennals (1964-1976)

El creixement econòmic va estar afavorit per:

-L'ajut nord-americà: basat en préstecs econòmics i tecnologia.
-L'auge de l'economia europea: afavoriment de l'arribada de inversions de capital i exportació de productes agrícoles
-L'emigració a Europa: va ser una important font de monedes estrangeres.
-L'espectacular desenvolupament de turisme europeu a les costes espanyoles.

La indústria es va modernitzar gràcies a la tecnologia estrangera i va créixer. Motors: siderúrgica, automobilística i química.

L'agricultura modernitzada va augmentar la producció gràcies a la mecanització del camp, el programa de regadius, l'especialització dels cultius i l’ús d'adobs.

Un èxode rural de més de sis milions de persones va fer emigrar a les àrees industrials (País Basc, Barcelona i Madrid). En poc més d'una dècada Espanya va passar a ser un país urbanitzat, les classes mitjanes van experimentar un gran creixement configurant una societat moderna. (1960-1970).


Final del franquisme



La crisi del règim



 


El 22 de Juliol del 1969 Joan Carles I va ser nomentat per les Corts el successor de Franco.














El 1973 es va nomenar per primera vegada un cap de govern, Luis Carrero Blanco, amb l'objectiu de consolidar el règim. El mateix any va ser assassinat per ETA (atemptat el 20 de Desembre a Madrid)









El va succeir  Carlos Arias Navarro.


Les lluites internes entre els partidaris de la intransigència (el búnquer) i els partidaris d’una certa flexibilitat van fomentar la incertesa del que podía succeir després de la mort de Franco.

Les manifestacions contra el règim van augmentar a causa de la inestabilitat de la situació política. Les plataformes antifranquistes convertien qualsevol activitat ciutadana en una manifestació contra el règim. 


 
Les dues principals plataformes il·legals i pacifiques de lluita antifranquista eren:

-Els partits: van intentar coordinar se entre ells per a adquirir força. Destacaven el PCE, el PSOE i els partits nacionalistes catalans i bascos.


-Els sindicats: Comissions Obreres va provocar constants mobilitzacions i vagues.


Es van produir nombroses accions violentes, atemptats provocats per grups d’oposició armada com ETA, el FRAP, i grups d’extrema dreta.




Gran crisi econòmica

 




La crisi del petroli . El preu del petroli es va disparar provocant el decreixement econòmic mundial.





A Espanya l'augment dels preus  també va provocar un descens del turisme i la reducció de les inversions provocant la fallida d'algunes empreses.


















L'atur augmenta espectacularment durant els anys setanta i el continu augment dels preus provoca no només un descontentament social sinó un descens de la qualitat del nivell de vida.




Les acaballes del règim

Durant els tres últims anys de vida de  Franco  es van aplicar al país dures mesures repressives:

Precipitada descolonització del Sàhara: 11-1975 , Marxa Verda organitzada pel rei marroquí    ( marxa a través del desert que van realitzar 300.000 colons i 25.000 soldats marroquins per recuperar el Sàhara occidental.)
L'exèrcit va retirar-se per la situació d'Espanya i pels pocs suports internacionals.  El territori es va repartir entre el Marroc i Mauritània.



Llei antiterrorista: 8-1975 aprovada per Franco. Aplicació de la pena de mort. 27-9-1975 van executar-se dos membres d'ETA i tres de FRAP.


Aquest fet va desencadenar una forta reacció internacional  a la qual el règim va respondre amb l'organització d'una multitudinària concentració, a la Plaça d'orient de Madrid, de suport a Franco.






Mort de Franco ,el 20 de novembre de 1975, posava fi a quaranta anys de dictadura.
http://www.youtube.com/watch?v=IbTcTnxGjVo

La transició democràtica


Eix cronològic

La transició és el període de temps comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.
Audiovisual de la transició 


 

Les Corts espanyoles van proclamar rei d'Espanya a Joan Carles I (22 de novembre del 1975). 





Arias Navarro continuà com a president del nou govern democràtic, mantenint elements propis del franquisme. 

Hi va haver un indult general dels presos polítics.

El rei substituí Arias Navarro per AdolfoSuárez el juliol de 1976, a causa dels fets de Vitòria.

Adolfo Suárez va iniciar una reforma política seguint una estratègia de ruptura pactada amb l'objectiu de desmantellar poc a poc el règim franquista i comptar amb l'ajuda de l'oposició.


Despres d'una amnistia, es van modificar les lleis franquistes. Llei per a la Reforma Política, aprovada el 15 de desembre del 1976.


Legalització dels partits polítics de l’oposició i sindicats, que començà el novembre de 1976.




 

Primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 15 de juny de 1977. 

Les eleccions van acabar amb una majoria relativa per part de l’UCD, partit creat i liderat per Adolfo Suárez,que li va permetre liderar.






 



La segona fase de la reforma política va raure en implantar una estructura institucional democràtica.


La primera reforma consensuada: Pactes de la Moncloa (25-10-1977)

Elaboració i aprovació de la Constitució (1978) 

La Constitució va ser confirmada pels ciutadans el  6-12-1978 mitjançant un referèndum. Reconeixia que la sobirania resideix en el poble i dividia els poders (legislatiu, executiu i judicial).

Els problemes per la crisi econòmica, la difícil articulació d’una nova descentralització de l’Estat, les accions terroristes, el malestar i les amenaces de sectors militars vinculats amb el franquisme, van fer que Suárez presentés la seva dimissió el gener del 1981.


Durant la investidura de Calvo-Sotelo, Antonio Tejero va organitzar un cop d’Estat juntament amb Milans del Bosch, el 23 de febrer de 1981.


Dos dies després Calvo-Sotelo va ser nomenat president del govern d'Espanya.

 
23/11/1975 La Vanguardia  Joan Carles I rei d'Espanya

06/07/1976 La Vanguardia Adolfo Suárez president

06/10/1978 La Vanguardia Aprovació de la Constitució

Els govern democràtics


PRIMER GOVERN DEMOCRÀTIC

Felipe Gonzalez , PSOE (1982-1996). Ha estat president del govern durant quatre legislatures.


-Política econòmica liberal amb reformes socials esquerres. 
-Reconversió industrial
 
-Universalització del sistema educatiu espanyol, sistema sanitari i seguretat social.

 
-Modernització d'infractuctures.

 
-Modernització de l'exèrcit. 

 
-Adherització a la Comunitat Econòmica Europea (1985), l'entrada a l'1 de gener de 1986.




SEGON GOVERN DEMOCRÀTIC

Jose M.Aznar, PP (1996-2004). Va ser el president del govern durant dues legislatures.

- Bona situació econòmica 

- Disminució de l’atur

- Privatització d’empreses

- Pla Hidrològic Nacional 

Entrada a l’euro (2002 )





                                    
                                                           CAMPANYA ELECTORAL 2000 - Partido Popular (PP)


11-M  del 2004 hi va haver un atemptat a Madrid produït per ALQAEDA. Hi van haver 1.858 ferits i 191 morts, les armes que van utilitzar van ser motxilles bombes amb dinamita dins.
El govern del PP va atribuir l'atemptat a ETA i aquesta errada li van suposar perdre les eleccions de 2004

- La Vanguardia 12 de març de 2004, LOS TRENES DEL TERROR.
- La Vanguardia 12 de març de 2004, 11-M EN MADRID.

Reportatge 1 , Reportatge 2 , Reportatge 3, Reportatge 4



TERCER GOVERN DEMOCRÀTIC



José L. Rodriguez Zapatero, PSOE (2004-2011).  Va ser president del govern durant dues legislatures.

-Elecciones Generales España 2004 PSOE
- Va actualitzar el salari mínim interprofessional 

 
- Llei sobre el matrimoni de persones del mateix sexe 2005

 
- Prohibició del Tabac en llocs públics 2006

 
- Llei de Dependència 2007

 
- Crisi del sistema financer i de la construcció

 
-Augment de l’atur





GOVERN ACTUAL

Mariano Rajoy, PP (2011-           )

- Reformes polítiques econòmiques i fiscals 

- Forta política de retallades

- Greu crisi ecnòmica

- Taxa d'atur elevada