Arias Navarro continuà com a president del nou govern democràtic, mantenint elements propis del franquisme.
Hi va haver un indult general dels presos polítics.
El rei substituí Arias Navarro per AdolfoSuárez el juliol de 1976, a causa dels fets de Vitòria.
Adolfo Suárez va iniciar una reforma política seguint una estratègia de ruptura pactada amb l'objectiu de desmantellar poc a poc el règim franquista i comptar amb l'ajuda de l'oposició.
Despres d'una amnistia, es van modificar les lleis franquistes.
Llei per a la Reforma Política, aprovada el 15 de desembre del 1976.
Legalització
dels partits polítics de l’oposició i sindicats, que començà el novembre de
1976.
Les eleccions van acabar amb una majoria relativa per part de l’UCD, partit creat i liderat per Adolfo
Suárez,que li va permetre liderar.
La segona fase de la reforma política va raure en
implantar una estructura institucional democràtica.
La Constitució va ser confirmada pels ciutadans el 6-12-1978 mitjançant un referèndum. Reconeixia que la sobirania
resideix en el poble i dividia els poders (legislatiu, executiu i judicial).
Els
problemes per la crisi econòmica, la difícil articulació d’una nova
descentralització de l’Estat, les accions terroristes, el malestar i les
amenaces de sectors militars vinculats amb el franquisme, van fer que Suárez
presentés la seva dimissió el gener del 1981.
.jpg)
